Aquests
dies i amb motiu d’una nova tasca he tornat a rellegir el meu contracte d’aprenentatge
que vaig signar a l’inici de les meves pràctiques. Ja han passat més de tres
mesos des de que el vaig redactar i han passat volant.
Estic
totalment d’acord amb les necessitats a millorar i amb els objectius que em
proposava assolir.
M’havia
proposat millorar en quant a la inseguretat, tant la que em produïa la nova
aventura com la “escènica” envers els infants i les demés mestres. Aquesta
inseguretat penso que beneficiosa ja que fa que no em confií i sempre estigui
alerta, no es tracta d’una gran inseguretat més bé és un estat d’alerta i de
precaució davant les situacions desconegudes. A l’actualitat aquesta
inseguretat ha desaparegut i he pogut desenvolupar la meva tasca de manera satisfactòria.
Pel
que fa a la resolució de conflictes ha estat més senzill del que m’havia semblat
en un primer moment. Tinc la sort de que la meva tutora d’aula a més de mestre
és psicòloga i treballar al seu costat és com fer-ho amb un llibre obert, a més
a més sempre m’ha raonat les seves accions i ha fet que el meu aprenentatge
hagi estat més profund i que el meu estat d’alerta sempre estigui actiu.
També
m’ha sorgit una altra necessitat que he de millorar i és el ritme, hi ha dies
que els infants estan més nerviosos i el ritme a l’aula és trepidant això fa
que la nostra feina també giri més ràpid i tinguem que adaptar nous ritmes,
calmant als infants quan estan més nerviosos o estimulant-los quan estan massa
tranquils. Ara estic treballant molt en aquest aspecte, ja sé que és qüestió de
sentit comú però hi ha moltes estratègies que s’han de tenir en compte i estic
en ple procés d’aprenentatge. La veritat és que m’està resultat molt estimulant
i tot i que acabi la jornada bastant esgotada els resultats em produeixen molta
satisfacció.
Pel
que fa als objectius que em vaig proposar en aquest període he de dir que molts
d’ells estan assolits, tals com la programació i realització d’activitats, integració
dels infants, treball en equip, adquisició de noves competències etc. i d’altres
que es tracten de processos de llarga continuïtat en el temps, com l’anàlisi i
gestió de les competències adquirides,
assimilar les critiques a la meva tasca i reconèixer les possibles errades per
poder reformular les accions. En
definitiva, extreure sempre un aprenentatge positiu de totes les situacions. I
el que és més important de tot ser jo mateixa i no perdre mai l’il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada