dimecres, 30 de maig del 2012

Reflexions envers els projectes de millora


Al llarg d’aquests darrers mesos hem esta molt enfeinades amb la construcció del material educatiu destinat al nostre racó sensorial.

Per la creació d’aquest material inspirat amb el material Montessori, hem emprat majoritàriament elements de reciclatge que hem anat transformant fins a donar-les un nou us. 

Les avantatges d’usar material de reciclatge és el baix cost, la consciència ecològica que creem i donar un nou us a materials que llancem al fems de manera inconscient, a més de despertar la nostra creativitat fins a límits insospitats.

Els desavantatges són que molt sovint aquests materials tenen una curta vida i que són laboriosos de construir.

Hem tingut l’oportunitat de presentar els materials als infants i poder fer una avaluació dels mateixos. La veritat és que estem molt satisfetes amb l’acollida efectuada pels infants i també per part de l’equip educatiu.

No tenim la certesa que continuïn amb el nostre projecte de la manera en que l’hem dissenyat nosaltres però si que alguns dels materials que hem elaborat passaran a formar part de la vida de les aules. El problema més gran amb el que ens hem topat és a l’hora tenir el material exposat i a l’abast dels infants. No hi ha cap prestatgeria ni expositor adient i l’única manera seria adquirint-ne un de nou i sabem que a dia d’avui no hi ha pressupost.

Del que si que d’estam segures és que durant aquests mesos que ha estat obert el centre no havien reparat amb aquest racó i no havien pensat en donar-li una utilitat.

Així mateix durant aquestes darreres setmanes hem tingut l’interessant oportunitat de conèixer els projectes de millora de la resta de companyes de les demés illes. M’ha semblat que hi ha molta diversitat i talent, hi ha propostes que realment són força interessants i sovint parteixen d’idees molt senzilles i sense voler abraçar un projecte molt ambiciós. M’ha paregut molt deliciós el projecte del cançoner que han desenvolupat unes companyes de Mallorca, es tracta d’un quadern amb elements de feltre,titelles de mà, etc., m’ha semblat a la vegada molt creatiu i de segur de ni no copiar si que adaptaré l’idea pels meus futurs cançoners. Durant aquest Pràcticum també n’he confeccionat un a l’aula centrant-me amb els elements identificadors de cada cançó i desenvolupant la seva identificació, ha tingut molt bona acollida per part dels infants però no se m’havia acudit realitzar una cosa  tant creativa.

Hi ha molts projectes que han versat en la construcció de nous racons o en la millora dels ja existents i que tenen molts elements en comú amb el nostre.

Aquí, a Eivissa, hi ha unes companyes que han elaborat un Bloc per a l’escoleta, a més de la seva construcció s’han trobat amb el repte d’introduir i involucrar a tot l’equip directiu dins el món multimèdia. Se cert que han desenvolupat aquest projecte amb molta il·lusió i que han gaudit molt i això sempre té recompensa, segur que l’equip educatiu en treu un aprenentatge significatiu i tots podrem gaudir de les futures entrades que efectuaran. De segur que els pares d’alumnes i els propis infants agrairan i gaudiran d’aquesta iniciativa.

dimecres, 2 de maig del 2012

Pla de millora


El nostre centre és nou i hi ha moltes oportunitats a l’hora de proposar plans de millora perquè encara queda molta feina per fer i es tracta d’un centre que ofereix moltes possibilitats. En un primer moment ens van oferir realitzar el pla de millora al passadís, però vam pensar que era un dels llocs amb més personalitat del centre, allí si hi pengen els treballs que realitzen els infants, les presentacions de dies especials, també s’hi troben els casellers i penjadors de cada aula, etc. si que vam trobar que hi havia un espai “buit” que semblava massa trist i que ningú s’havia preocupat de dotar-li ús, així que vam decidir centrar el nostre pla de millora en un racó concret del passadís i que està molt a prop de l’entrada.

Hem proposat crear un racó sensorial per a tots els infants del centre i el fet de que estigui fora de l’aula encara el dota de més atractiu. A l’equip directiu els va semblar molt bona idea i tot d’una vam començar a dissenyar com el faríem. Com que el centre no té pressupost i nosaltres tampoc tenim diners per gastar en aquesta proposta, vam decidir que construiríem els nostres propis materials amb objectes de reciclatge als que dotaríem d’una nova vida.

Fa setmanes que recollim tot el que cau en les nostres mans a més de demanar a amics i familiars que ens guardin tot el que pensin que ens pot servir. La idea és construir el màxim material que ens sigui possible durant aquest temps. Per poder comprovar si el material és l’adequat i compleix les funcions amb les que l’havíem dissenyat ens he proposat presentar-lo abans a les aules, per si hi ha que modificar-lo, redissenyar-lo, etc.

A l’actualitat estem immerses en la confecció del futur material d’aquest racó, sabem que no contem amb molts mitjans però l’important és començar-lo i continuar treballant amb ell.


Les nostres fonts de referència, són entre d'altres:


- GUIA,MJ i VIDAL,C. Rincones de actividad en la escuela infantil (0-6 años). Editorial Graó. 2008. Barcelona.

- RUIZ DE VELASCO GÁLVEZ, A i ABAD MOLINA, J. El juego simbólico. Editorial Graó.2011. Barcelona.

Revisió del contracte de pràctiques


Aquests dies i amb motiu d’una nova tasca he tornat a rellegir el meu contracte d’aprenentatge que vaig signar a l’inici de les meves pràctiques. Ja han passat més de tres mesos des de que el vaig redactar i han passat volant.

Estic totalment d’acord amb les necessitats a millorar i amb els objectius que em proposava assolir.

M’havia proposat millorar en quant a la inseguretat, tant la que em produïa la nova aventura com la “escènica” envers els infants i les demés mestres. Aquesta inseguretat penso que beneficiosa ja que fa que no em confií i sempre estigui alerta, no es tracta d’una gran inseguretat més bé és un estat d’alerta i de precaució davant les situacions desconegudes. A l’actualitat aquesta inseguretat ha desaparegut i he pogut desenvolupar la meva tasca de manera satisfactòria.

Pel que fa a la resolució de conflictes ha estat més senzill del que m’havia semblat en un primer moment. Tinc la sort de que la meva tutora d’aula a més de mestre és psicòloga i treballar al seu costat és com fer-ho amb un llibre obert, a més a més sempre m’ha raonat les seves accions i ha fet que el meu aprenentatge hagi estat més profund i que el meu estat d’alerta sempre estigui actiu.

També m’ha sorgit una altra necessitat que he de millorar i és el ritme, hi ha dies que els infants estan més nerviosos i el ritme a l’aula és trepidant això fa que la nostra feina també giri més ràpid i tinguem que adaptar nous ritmes, calmant als infants quan estan més nerviosos o estimulant-los quan estan massa tranquils. Ara estic treballant molt en aquest aspecte, ja sé que és qüestió de sentit comú però hi ha moltes estratègies que s’han de tenir en compte i estic en ple procés d’aprenentatge. La veritat és que m’està resultat molt estimulant i tot i que acabi la jornada bastant esgotada els resultats em produeixen molta satisfacció.

Pel que fa als objectius que em vaig proposar en aquest període he de dir que molts d’ells estan assolits, tals com la programació i realització d’activitats, integració dels infants, treball en equip, adquisició de noves competències etc. i d’altres que es tracten de processos de llarga continuïtat en el temps, com l’anàlisi i gestió de les  competències adquirides, assimilar les critiques a la meva tasca i reconèixer les possibles errades per poder reformular les accions.  En definitiva, extreure sempre un aprenentatge positiu de totes les situacions. I el que és més important de tot ser jo mateixa i no perdre mai l’il·lusió.