La
meva valoració de les practiques és molt positiva i estic molt satisfeta de
l’experiència que estic vivint. Les setmanes prèvies les vaig viure amb molta angoixa
ja que no vam saber el centre que ens tocava fins la setmana d’abans i no
estava segura de poder-ho compaginar amb la feina a més de les inseguretats pròpies d’una
experiència com aquesta.
Desprès
de més de dos mesos de practiques no puc estar més realitzada, pel dia a dia a
l’escoleta on em sento com una més, per l’acceptació que han tingut els infants
i les seves demostracions d’afecte, per tots els petits moments que estic
vivint i que no esperava fossin tants i tant intensos.
Vaig
arribar a l’aula dels infants de 2 – 3 anys
amb molts dubtes que s’han anat resolent gradualment i d’una manera molt
natural. Ja he parlat prèviament d’aquests dubtes però ara me n’adono que eren
molts més i que van anar sorgint a mesura que van passar les primeres setmanes
al centre. Si m’agradaria l’experiència, si servia per això, si seria capaç de
mantenir el ritme de les classes i combinar-ho amb la meua feina de les tardes
(començo a les 8 del matí i m’aturo a les 10 de la nit, tinc mitja hora per
dinar), si el meu rendiment seria al 100% o pel contrari no seria capaç de
treure el millor de mi mateixa, com reaccionaria envers les adversitats i
contratemps, si patiria esgotament, si els infants m’acceptarien, quina relació
podria establir amb les meves companyes, si seria capaç de desenvolupar
estratègies a l’aula i com funcionarien aquestes, etc.
El
balanç a totes aquests dubtes i molts més ha estat més que positiu, no em va
costar gens adaptar-me al ritme de l’aula que he de dir que és molt dinàmic i
canviant. Penso i sento que formo amb la meua tutora una autèntica parella
educativa.
Aquestes
darreres setmanes he començat a prendre més responsabilitats dins l’aula i m’he
sentit molt còmoda. També he començat a organitzar activitats pels infants de
segon i tercer cicle i he rebut felicitacions de les meves companyes pel què fa
al disseny i desenvolupament de les mateixes, si que és veritat que els
objectius que havia previst no s’han realitzat al 100% però se n’han complert
uns altres que no havia imaginat. Penso que també he pogut adaptar-me a les
necessitats que han anat sorgint a mesura que s’han desenvolupat aquestes
activitats.
També
he pogut prendre consciencia de les meves carències, em falten estratègies a l’hora
de captar l’atenció dels infants quan tenen conflictes entre ells, es a dir que
si hi ha la meva tutora a l’aula no aconsegueixo els mateixos resultats que
quan no hi es i aquest punt m’angoixa. Ho hem parlat i m’ha dit que és normal,
els infants tenen present la seva figura d’autoritat i és molt més forta que la
meva, que a ella també li havia passat durant les seves pràctiques. I també
sento molta inseguretat a l’hora de cantar si hi ha adults presents, tinc
encara molta vergonya encara que estic treballant de valent per superar-ho.
Pel que
fa a les properes setmanes, espero amb molta il·lusió un canvi de grup que faré
amb la meva companya de Pràcticum, ella anirà a la meva classe durant dues
setmanes i jo a la seva, de manera que podré gaudir de l’experiència d’estar a
la classe dels nadons.
En
definitiva, sento que tant la meva tutora com la resta de l’equip educatiu té confiança
amb mi i m’han donat molta llibertat a l’hora d’actuar i prendre decisions.
També m’he sentit molt valorada en quant
a la meva opinió i les meves idees, el que ha aconseguit que em sentis molt còmoda
al centre.