dimarts, 24 d’abril del 2012

Reflexió sobre les pràctiques


La meva valoració de les practiques és molt positiva i estic molt satisfeta de l’experiència que estic vivint. Les setmanes prèvies les vaig viure amb molta angoixa ja que no vam saber el centre que ens tocava fins la setmana d’abans i no estava segura de poder-ho compaginar amb la feina  a més de les inseguretats pròpies d’una experiència com aquesta.

Desprès de més de dos mesos de practiques no puc estar més realitzada, pel dia a dia a l’escoleta on em sento com una més, per l’acceptació que han tingut els infants i les seves demostracions d’afecte, per tots els petits moments que estic vivint i que no esperava fossin tants i tant intensos.

Vaig arribar a l’aula dels  infants de 2 – 3 anys amb molts dubtes que s’han anat resolent gradualment i d’una manera molt natural. Ja he parlat prèviament d’aquests dubtes però ara me n’adono que eren molts més i que van anar sorgint a mesura que van passar les primeres setmanes al centre. Si m’agradaria l’experiència, si servia per això, si seria capaç de mantenir el ritme de les classes i combinar-ho amb la meua feina de les tardes (començo a les 8 del matí i m’aturo a les 10 de la nit, tinc mitja hora per dinar), si el meu rendiment seria al 100% o pel contrari no seria capaç de treure el millor de mi mateixa, com reaccionaria envers les adversitats i contratemps, si patiria esgotament, si els infants m’acceptarien, quina relació podria establir amb les meves companyes, si seria capaç de desenvolupar estratègies a l’aula i com funcionarien aquestes, etc.

El balanç a totes aquests dubtes i molts més ha estat més que positiu, no em va costar gens adaptar-me al ritme de l’aula que he de dir que és molt dinàmic i canviant. Penso i sento que formo amb la meua tutora una autèntica parella educativa.
Aquestes darreres setmanes he començat a prendre més responsabilitats dins l’aula i m’he sentit molt còmoda. També he començat a organitzar activitats pels infants de segon i tercer cicle i he rebut felicitacions de les meves companyes pel què fa al disseny i desenvolupament de les mateixes, si que és veritat que els objectius que havia previst no s’han realitzat al 100% però se n’han complert uns altres que no havia imaginat. Penso que també he pogut adaptar-me a les necessitats que han anat sorgint a mesura que s’han desenvolupat aquestes activitats.

També he pogut prendre consciencia de les meves carències, em falten estratègies a l’hora de captar l’atenció dels infants quan tenen conflictes entre ells, es a dir que si hi ha la meva tutora a l’aula no aconsegueixo els mateixos resultats que quan no hi es i aquest punt m’angoixa. Ho hem parlat i m’ha dit que és normal, els infants tenen present la seva figura d’autoritat i és molt més forta que la meva, que a ella també li havia passat durant les seves pràctiques. I també sento molta inseguretat a l’hora de cantar si hi ha adults presents, tinc encara molta vergonya encara que estic treballant de valent per superar-ho.  

Pel que fa a les properes setmanes, espero amb molta il·lusió un canvi de grup que faré amb la meva companya de Pràcticum, ella anirà a la meva classe durant dues setmanes i jo a la seva, de manera que podré gaudir de l’experiència d’estar a la classe dels nadons.

En definitiva, sento que tant la meva tutora com la resta de l’equip educatiu té confiança amb mi i m’han donat molta llibertat a l’hora d’actuar i prendre decisions. També m’he sentit molt  valorada en quant a la meva opinió i les meves idees, el que ha aconseguit que em sentis molt còmoda al centre.


dimarts, 17 d’abril del 2012

Bona pràctica: prèstec de llibres


Sempre m’han agradat els contes, la seva màgia i el poder de  creació de nous mons imaginaris mitjançant uns senzills relats curts i plens de missatges, m’agraden tots, els clàssics, els moderns, els fantàstics, els inventats, etc. Penso que són una de les eines fonamentals pel creixement emocional i sensitiu dels infants i que juntament amb les cançons són unes delicioses estratègies que fomenten un aprenentatge significatiu. Tots els contes tenen un missatge de bona pràctica i una trama on el mal lluita amb el bé i on sempre aquest darrer surt vencedor.

Al nostre país hi ha una gran tradició narrativa oral, no sempre ha estat com ho coneixem en els nostres temps, els trobadors i els seglars s’encarregaven de contar fets reals a modus de histories per mantenir a la població informada de trets importants, l’oratòria ha estat emprada des dels inicis de la humanitat com a font de traspàs del coneixement molt abans d’emprar mitjans escrits.

A l’actualitat el paper del conte té una connotació diferent i l’emprem per introduir als infants dins un món màgic i imaginari, i he aquí d’importància en la selecció dels contes.


A l’escoleta es Vedranell estan molt sensibilitzats amb els contes i són un dels recursos més emprats a l’hora d’educar als infants. Per aquest motiu han volgut crear una biblioteca d’aula de manera que els infants puguin gaudir d’un préstec de llibres entre ells.

Amb motiu de la proximitat de la festivitat de Sant Jordi, han proposat als pares que acompanyin als seus fills a les paradetes de llibres perquè puguin triar un llibre per portar a la biblioteca d’aula que construiran. Ha de ser un llibre adequat a la seva edat i cada divendres els infants en seleccionaran un per portar a casa seva i amb l’ajuda dels pares llegir-lo. Dilluns hauran de portar-lo a l’aula i contar als companys què és el que més els ha agradat de cada conte.



Els infants s’han mostrat molt il·lusionats amb l’iniciativa i els pares hi ha col·laborat activament. És la millor manera d’aconseguir que els infants mostrin interès per la lectura de la manera més natural i sense forçar situacions. M’ha paregut que aquesta és una bona pràctica que està començant a dur a terme el centre on realitzo el meu Pràcticum i volia deixar reflectida aquesta bona iniciativa al meu bloc.