Reflexions envers els projectes de millora

Al llarg d’aquests darrers mesos hem esta molt enfeinades amb la construcció del material educatiu destinat al nostre racó sensorial.

Per la creació d’aquest material inspirat amb el material Montessori, hem emprat majoritàriament elements de reciclatge que hem anat transformant fins a donar-les un nou us. 

Les avantatges d’usar material de reciclatge és el baix cost, la consciència ecològica que creem i donar un nou us a materials que llancem al fems de manera inconscient, a més de despertar la nostra creativitat fins a límits insospitats.

Els desavantatges són que molt sovint aquests materials tenen una curta vida i que són laboriosos de construir.

Hem tingut l’oportunitat de presentar els materials als infants i poder fer una avaluació dels mateixos. La veritat és que estem molt satisfetes amb l’acollida efectuada pels infants i també per part de l’equip educatiu.

No tenim la certesa que continuïn amb el nostre projecte de la manera en que l’hem dissenyat nosaltres però si que alguns dels materials que hem elaborat passaran a formar part de la vida de les aules. El problema més gran amb el que ens hem topat és a l’hora tenir el material exposat i a l’abast dels infants. No hi ha cap prestatgeria ni expositor adient i l’única manera seria adquirint-ne un de nou i sabem que a dia d’avui no hi ha pressupost.

Del que si que d’estam segures és que durant aquests mesos que ha estat obert el centre no havien reparat amb aquest racó i no havien pensat en donar-li una utilitat.

Així mateix durant aquestes darreres setmanes hem tingut l’interessant oportunitat de conèixer els projectes de millora de la resta de companyes de les demés illes. M’ha semblat que hi ha molta diversitat i talent, hi ha propostes que realment són força interessants i sovint parteixen d’idees molt senzilles i sense voler abraçar un projecte molt ambiciós. M’ha paregut molt deliciós el projecte del cançoner que han desenvolupat unes companyes de Mallorca, es tracta d’un quadern amb elements de feltre,titelles de mà, etc., m’ha semblat a la vegada molt creatiu i de segur de ni no copiar si que adaptaré l’idea pels meus futurs cançoners. Durant aquest Pràcticum també n’he confeccionat un a l’aula centrant-me amb els elements identificadors de cada cançó i desenvolupant la seva identificació, ha tingut molt bona acollida per part dels infants però no se m’havia acudit realitzar una cosa  tant creativa.

Hi ha molts projectes que han versat en la construcció de nous racons o en la millora dels ja existents i que tenen molts elements en comú amb el nostre.

Aquí, a Eivissa, hi ha unes companyes que han elaborat un Bloc per a l’escoleta, a més de la seva construcció s’han trobat amb el repte d’introduir i involucrar a tot l’equip directiu dins el món multimèdia. Se cert que han desenvolupat aquest projecte amb molta il·lusió i que han gaudit molt i això sempre té recompensa, segur que l’equip educatiu en treu un aprenentatge significatiu i tots podrem gaudir de les futures entrades que efectuaran. De segur que els pares d’alumnes i els propis infants agrairan i gaudiran d’aquesta iniciativa.

Pla de millora

El nostre centre és nou i hi ha moltes oportunitats a l’hora de proposar plans de millora perquè encara queda molta feina per fer i es tracta d’un centre que ofereix moltes possibilitats. En un primer moment ens van oferir realitzar el pla de millora al passadís, però vam pensar que era un dels llocs amb més personalitat del centre, allí si hi pengen els treballs que realitzen els infants, les presentacions de dies especials, també s’hi troben els casellers i penjadors de cada aula, etc. si que vam trobar que hi havia un espai “buit” que semblava massa trist i que ningú s’havia preocupat de dotar-li ús, així que vam decidir centrar el nostre pla de millora en un racó concret del passadís i que està molt a prop de l’entrada.

Hem proposat crear un racó sensorial per a tots els infants del centre i el fet de que estigui fora de l’aula encara el dota de més atractiu. A l’equip directiu els va semblar molt bona idea i tot d’una vam començar a dissenyar com el faríem. Com que el centre no té pressupost i nosaltres tampoc tenim diners per gastar en aquesta proposta, vam decidir que construiríem els nostres propis materials amb objectes de reciclatge als que dotaríem d’una nova vida.

Fa setmanes que recollim tot el que cau en les nostres mans a més de demanar a amics i familiars que ens guardin tot el que pensin que ens pot servir. La idea és construir el màxim material que ens sigui possible durant aquest temps. Per poder comprovar si el material és l’adequat i compleix les funcions amb les que l’havíem dissenyat ens he proposat presentar-lo abans a les aules, per si hi ha que modificar-lo, redissenyar-lo, etc.

A l’actualitat estem immerses en la confecció del futur material d’aquest racó, sabem que no contem amb molts mitjans però l’important és començar-lo i continuar treballant amb ell.


Les nostres fonts de referència, són entre d'altres:


- GUIA,MJ i VIDAL,C. Rincones de actividad en la escuela infantil (0-6 años). Editorial Graó. 2008. Barcelona.

- RUIZ DE VELASCO GÁLVEZ, A i ABAD MOLINA, J. El juego simbólico. Editorial Graó.2011. Barcelona.

Revisió del contracte de pràctiques

Aquests dies i amb motiu d’una nova tasca he tornat a rellegir el meu contracte d’aprenentatge que vaig signar a l’inici de les meves pràctiques. Ja han passat més de tres mesos des de que el vaig redactar i han passat volant.

Estic totalment d’acord amb les necessitats a millorar i amb els objectius que em proposava assolir.

M’havia proposat millorar en quant a la inseguretat, tant la que em produïa la nova aventura com la “escènica” envers els infants i les demés mestres. Aquesta inseguretat penso que beneficiosa ja que fa que no em confií i sempre estigui alerta, no es tracta d’una gran inseguretat més bé és un estat d’alerta i de precaució davant les situacions desconegudes. A l’actualitat aquesta inseguretat ha desaparegut i he pogut desenvolupar la meva tasca de manera satisfactòria.

Pel que fa a la resolució de conflictes ha estat més senzill del que m’havia semblat en un primer moment. Tinc la sort de que la meva tutora d’aula a més de mestre és psicòloga i treballar al seu costat és com fer-ho amb un llibre obert, a més a més sempre m’ha raonat les seves accions i ha fet que el meu aprenentatge hagi estat més profund i que el meu estat d’alerta sempre estigui actiu.

També m’ha sorgit una altra necessitat que he de millorar i és el ritme, hi ha dies que els infants estan més nerviosos i el ritme a l’aula és trepidant això fa que la nostra feina també giri més ràpid i tinguem que adaptar nous ritmes, calmant als infants quan estan més nerviosos o estimulant-los quan estan massa tranquils. Ara estic treballant molt en aquest aspecte, ja sé que és qüestió de sentit comú però hi ha moltes estratègies que s’han de tenir en compte i estic en ple procés d’aprenentatge. La veritat és que m’està resultat molt estimulant i tot i que acabi la jornada bastant esgotada els resultats em produeixen molta satisfacció.

Pel que fa als objectius que em vaig proposar en aquest període he de dir que molts d’ells estan assolits, tals com la programació i realització d’activitats, integració dels infants, treball en equip, adquisició de noves competències etc. i d’altres que es tracten de processos de llarga continuïtat en el temps, com l’anàlisi i gestió de les  competències adquirides, assimilar les critiques a la meva tasca i reconèixer les possibles errades per poder reformular les accions.  En definitiva, extreure sempre un aprenentatge positiu de totes les situacions. I el que és més important de tot ser jo mateixa i no perdre mai l’il·lusió.

Reflexió sobre les pràctiques

La meva valoració de les practiques és molt positiva i estic molt satisfeta de l’experiència que estic vivint. Les setmanes prèvies les vaig viure amb molta angoixa ja que no vam saber el centre que ens tocava fins la setmana d’abans i no estava segura de poder-ho compaginar amb la feina  a més de les inseguretats pròpies d’una experiència com aquesta.

Desprès de més de dos mesos de practiques no puc estar més realitzada, pel dia a dia a l’escoleta on em sento com una més, per l’acceptació que han tingut els infants i les seves demostracions d’afecte, per tots els petits moments que estic vivint i que no esperava fossin tants i tant intensos.

Vaig arribar a l’aula dels  infants de 2 – 3 anys amb molts dubtes que s’han anat resolent gradualment i d’una manera molt natural. Ja he parlat prèviament d’aquests dubtes però ara me n’adono que eren molts més i que van anar sorgint a mesura que van passar les primeres setmanes al centre. Si m’agradaria l’experiència, si servia per això, si seria capaç de mantenir el ritme de les classes i combinar-ho amb la meua feina de les tardes (començo a les 8 del matí i m’aturo a les 10 de la nit, tinc mitja hora per dinar), si el meu rendiment seria al 100% o pel contrari no seria capaç de treure el millor de mi mateixa, com reaccionaria envers les adversitats i contratemps, si patiria esgotament, si els infants m’acceptarien, quina relació podria establir amb les meves companyes, si seria capaç de desenvolupar estratègies a l’aula i com funcionarien aquestes, etc.

El balanç a totes aquests dubtes i molts més ha estat més que positiu, no em va costar gens adaptar-me al ritme de l’aula que he de dir que és molt dinàmic i canviant. Penso i sento que formo amb la meua tutora una autèntica parella educativa.

Aquestes darreres setmanes he començat a prendre més responsabilitats dins l’aula i m’he sentit molt còmoda. També he començat a organitzar activitats pels infants de segon i tercer cicle i he rebut felicitacions de les meves companyes pel què fa al disseny i desenvolupament de les mateixes, si que és veritat que els objectius que havia previst no s’han realitzat al 100% però se n’han complert uns altres que no havia imaginat. Penso que també he pogut adaptar-me a les necessitats que han anat sorgint a mesura que s’han desenvolupat aquestes activitats.

També he pogut prendre consciencia de les meves carències, em falten estratègies a l’hora de captar l’atenció dels infants quan tenen conflictes entre ells, es a dir que si hi ha la meva tutora a l’aula no aconsegueixo els mateixos resultats que quan no hi es i aquest punt m’angoixa. Ho hem parlat i m’ha dit que és normal, els infants tenen present la seva figura d’autoritat i és molt més forta que la meva, que a ella també li havia passat durant les seves pràctiques. I també sento molta inseguretat a l’hora de cantar si hi ha adults presents, tinc encara molta vergonya encara que estic treballant de valent per superar-ho.  

Pel que fa a les properes setmanes, espero amb molta il·lusió un canvi de grup que faré amb la meva companya de Pràcticum, ella anirà a la meva classe durant dues setmanes i jo a la seva, de manera que podré gaudir de l’experiència d’estar a la classe dels nadons.

En definitiva, sento que tant la meva tutora com la resta de l’equip educatiu té confiança amb mi i m’han donat molta llibertat a l’hora d’actuar i prendre decisions. També m’he sentit molt  valorada en quant a la meva opinió i les meves idees, el que ha aconseguit que em sentis molt còmoda al centre.

Bona pràctica: prèstec de llibres

Sempre m’han agradat els contes, la seva màgia i el poder de  creació de nous mons imaginaris mitjançant uns senzills relats curts i plens de missatges, m’agraden tots, els clàssics, els moderns, els fantàstics, els inventats, etc. Penso que són una de les eines fonamentals pel creixement emocional i sensitiu dels infants i que juntament amb les cançons són unes delicioses estratègies que fomenten un aprenentatge significatiu. Tots els contes tenen un missatge de bona pràctica i una trama on el mal lluita amb el bé i on sempre aquest darrer surt vencedor.

Al nostre país hi ha una gran tradició narrativa oral, no sempre ha estat com ho coneixem en els nostres temps, els trobadors i els seglars s’encarregaven de contar fets reals a modus de histories per mantenir a la població informada de trets importants, l’oratòria ha estat emprada des dels inicis de la humanitat com a font de traspàs del coneixement molt abans d’emprar mitjans escrits.

A l’actualitat el paper del conte té una connotació diferent i l’emprem per introduir als infants dins un món màgic i imaginari, i he aquí d’importància en la selecció dels contes.

A l’escoleta es Vedranell estan molt sensibilitzats amb els contes i són un dels recursos més emprats a l’hora d’educar als infants. Per aquest motiu han volgut crear una biblioteca d’aula de manera que els infants puguin gaudir d’un préstec de llibres entre ells.

Amb motiu de la proximitat de la festivitat de Sant Jordi, han proposat als pares que acompanyin als seus fills a les paradetes de llibres perquè puguin triar un llibre per portar a la biblioteca d’aula que construiran. Ha de ser un llibre adequat a la seva edat i cada divendres els infants en seleccionaran un per portar a casa seva i amb l’ajuda dels pares llegir-lo. Dilluns hauran de portar-lo a l’aula i contar als companys què és el que més els ha agradat de cada conte.

Els infants s’han mostrat molt il·lusionats amb l’iniciativa i els pares hi ha col·laborat activament. És la millor manera d’aconseguir que els infants mostrin interès per la lectura de la manera més natural i sense forçar situacions. M’ha paregut que aquesta és una bona pràctica que està començant a dur a terme el centre on realitzo el meu Pràcticum i volia deixar reflectida aquesta bona iniciativa al meu bloc.

Bones pràctiques

Tot el conjunt d’experiències m’han agradat i han despertat la meva curiositat i imaginació, si n’he de triar tres seran les que més m’han sorprès.

La primera ha estat poder anar a beure aigua, pel fet de trobar infants de tan curta edat amb tant control i autonomia. A mi em pareix massa arriscat que manipulin objectes de vidre pel perill que pot ocasionar si es trenca un got. Potser se’n ha trencat més d’un i per això ja saben que han d’anar molt en compte. El fet de manipular objectes d’us quotidià fa que madurin i agafin confiança amb ells mateixos. Fa que tinguin el control de les seves necessitats i que gestionin els conflictes que de segur se’ls presentaran: anar en compte de no trencar el got, abocar la suficient aigua i procurar no vesar-la, recollir l’aigua si se’n ha vesat, agafar el got, emprar el got net i deixar l’usat de manera que els demés sàpiguen que ja ha estat usat, guanyar amb autonomia i sentir una sensació de plenitud, etc.

Jo estic a una aula de 2-3 anys i els oferim l’aigua d’una manera completament diferent, per començar no tenen l’aigua al seu abast i ens la han de demanar. Cada infant té el seu propi got de plàstic i fins i tot un infant en te un amb tapa i beu en palleta, a mi em pareix massa infantil i crec que no li fèiem cap favor a l’infant. El pitxer també és de plàstic i entreguem a cada infant el seu got amb aigua, si en volen més ens l’han de demanar emprant “per favor” i el got ha d’estar sobre la taula. En aquestes setmanes l’hora de beure aigua és més ordenada que al principi, els infants ja no juguen tant amb l’aigua, molts ficaven les mans dins per mullar-les i dur-les a la boca o simplement abocaven l’aigua sobre la taula per poder jugar.

Es per tots aquests motius que m’ha cridat l’atenció aquesta activitat i penso que hauríem de millorar-ho a l’aula.

La segona experiència que vull destacar és la de treball en equip, és sorprenent com ens entenem amb els nostres iguals des del primer moment de vida, com interactuem i queda de manifest l’instint de supervivència. Com podem observar en aquesta selecció de fotografies els infants sense que ningú els hagi instruït a fer-ho s’ajuden uns als altres, com treballen en equip. Sens dubte aquestes imatges confirmen que som sers socials i que ens necessitem els uns als altres.

La tercera experiència que m’agradaria comentar és la dels infants ens fan demandes. Simplement perquè m’ha recordat al joc lliure de la meva infància, era un temps on no hi havia la sensació de perill constant que hi ha avui dia i els pares ens deixaven jugar amb llibertat sense una estreta vigilància com sofreixen els infants d’avui. Puc assegurar que no n’érem gens conscients dels perills que provocava jugar a descampats o trepar per llocs prohibits però la sensació de risc i de repte ens van permetre gaudir d’experiències inigualables.

No vull dir amb això que les imatges que presenta aquesta experiència siguin perilloses, només que els infants les desenvolupen a l’aire lliure i a una mena de parc o espai natural on poden desenvolupar la seva imaginació i viure experiències meravelloses amb total llibertat.

Dafo. Anàlisi de les fortaleses i oportunitats

Fortaleses del centre

• Equip jove i molt motivat. L’equip educatiu està format per educadores i mestres d’infantil, la majoria d’elles amb doble titulació i compten amb molts anys d’experiència treballant amb infants.
• Treball en equip i gran implicació del personal en les activitats que es realitzen en el centre.
• Reunions setmanals de l’equip educatiu, on tracten tots els temes que afecten al funcionament del centre, intercanvien punts de vista, prenen decisions, etc.
• Compten amb el suport setmanal de personal d’atenció primerenca (EAP) i segueixen un cicle d’estimulació lingüística.
• Potencien l’autonomia dels infants.
• Les activitats que es realitzen al centre són heterogènies i adaptades a cada cicle.
• Bona organització dels espais, molts són multifuncionals i adaptables. 

Oportunitats del centre

• Centre de nova obertura (inaugurat al setembre de 2011)
• L’entorn rural que envolta el centre, així com estar integrat dins una àrea educativa com és una escola d’educació infantil i primària, CP es Vedrà i un centre d’educació secundària, com és IES Sant Agustí. A més d’un camp de futbol municipal.
• L’escoleta està oberta a la comunitat.

Fortaleses de l’aula

• Estreta relació amb els infants de l’altre nivell i també amb els dels demés cicles.
• Establiment de rutines que afavoreixen la seguretat emocional dels infants.
• Adaptació a les necessitats dels infants.
• Es fomenta la presa de decisions per part dels infants, són els protagonistes del seu aprenentatge.
• Fa prendre consciència als infants de les seves accions.
• Es tracta a l’infant amb respecte, sense prejudicis ni idees preconcebudes. S’accepta i es valora la diversitat.

Oportunitats de l'aula

• Els pares tenen una forta implicació amb la vida de l’aula i col·laboren amb les activitats.
• L’aula està oberta a noves vivències i oportunitats. Queda encara molta feina a fer, només té cinc mesos de vida.

Concepte d'infant

Mai fins ara mateix m’havia aturat a pensar en el significat de la paraula infant, per a mi sempre ha estat un nen/a de curta edat, és a dir aplicaria el concepte d’infant a un nadó que ja ha començat a caminar fins a un nen/a pre-adolescent. Ara veig que el terme forma part d’aquests conceptes preconcebuts que mai ens hem aturat a analitzar o reflexionar.

Ara que m’he aturat a pensar què és per jo un infant, me’n adono que no és gens fàcil fer-ho. De sobte he tingut dubtes de si la meva definició és incomplerta o inexacta però això és el que reflexionat:

El concepte d’infant ha anat evolucionant al llarg de l’historia i els canvis socials. Fins fa pocs anys no s’ha protegit als infants, sempre havien estat objecte d’injustícies, explotació i no se’ls reconeixien cap mena de drets. A finals del s. XIX principis del s. XX van començar a sorgir organitzacions internacionals (Save the Children, UNICEFF) que s’encarreguen de que és reconeguin i es respectin una sèrie de drets fonamentals que assegurin que aquesta etapa no sigui traumàtica i que tinguin les suficients eines per a poder convertir-se en adults lliures i autònoms.

Per tant un infant és un individu de curta edat què està en ple procés de formació per a poder convertir-se en adult. És en aquesta etapa quan el ser humà sofreix els canvis més importants a nivell de desenvolupament físic, motor  i  cognitiu. L’etapa d’infant acaba quan s’ha desenvolupat completament i adquirit les destreses, coneixements i maduresa per entrar a l’edat adulta. 

Una jornada a l'escoleta

1.    Què fan els infants en un dia típic?

Els infants que arriben a l’escola abans de les 9 del matí, van a la mateixa aula on hi ha sempre un mínim de dues educadores que s’encarreguen de la seva acollida i cura. Durant aquest temps el joc és lliure fins a que cada infant va cap a la seva corresponent aula.

A les 9 del matí arriben la resta d’infants i durant la primera hora continuen jugant lliurement fins a que comença l’assemblea. El moment de benvinguda dels infants s’aprofita per una presa de contacte amb els pares dels infants, en aquest moment mestra-pares poden fer les observacions que considerin pertinents. La mestra fa l’acollida a tots i cadascun dels infants d’una manera molt acollidora que dóna seguretat als infants.

Durant l’assemblea es segueixen una sèrie de rutines de manera que tots els infants les tenen interioritzades i mostren cada cop més seguretat. Primer criden al raor (peix que dóna nom a la classe) i el saluden de manera individual, canten la cançó del bon dia i miren al pati per saber quin temps fa. Després miren a vorer si han vingut tots els companys i quins d’ells falten.

Un cop acabada l’assemblea comença l’esmorzar. Cada dia de la setmana han de portar aliments diferents de manera que s’adoptin des del primer moment una alimentació sana i equilibrada. Els dilluns toca galetes i suc, dimarts fruita, dimecres lactis, dijous torna a tocar la fruita i per finalitzar la setmana el divendres porten entrepà. Encara hi ha infants als que els costa menjar alguns d’aquests aliments, però poc a poc s’estan acostumant a menjar els que els toca. Penso que això també ho treballen a casa amb els pares. Hi ha una nena en concret que fa menys d’un mes que menja fruita, els pares li havien preparat la fruita de mil i una maneres sense un resultat satisfactori, fins que varen descobrir que si li feien macedònia la nena l’acceptava. D’altres vegades és més complicat trobar una solució.

Finalitzat l’esmorzar toca anar al bany per fer les mans i la cara netes, també s’aprofita per fer el canvi de bolquers. A la meva aula hi ha 6 infants que ja treballen el control d’esfínters i van sols al bany cada cop que ho necessiten. Aquesta autonomia crea molt d’interès a la resta d’infants que també demanen anar-hi sols però encara no estan preparats. Penso que abans de que acabi el meu període de pràctiques la majoria ja controlarà els esfínters.

Després de l’higiene fan activitats abans de sortir al pati. Si són activitats a l’aula com ara música o racons la durada és d’aproximadament mitja hora, si són activitats més específiques com el racó de la llum, psicomotricitat o activitats a l’aula polivalent. En aquestos casos el muntatge de les activitats el realitza la mestra de suport.

Un cop acabades les activitats i si han set de curta durada, els infants surten al pati. En acabar el pati, beuen aigua i tornen a fer-se les mans netes.

A les 13 hores és l’hora de dinar però també de sortida pels infants que no queden a dinar. A partir d’aquest moment i fins a les 16 hores els infants queden en custodia fins que els pares els recullin. Hi ha la norma establerta de que cap infant baix cap motiu pot quedar al centre des de primera hora fins a tancar.

2.    Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

Un cop a la setmana es reuneixen totes les educadores i decideixen conjuntament els punts a tractar. Des de l’inici totes van tenir molt clar quina línia educativa volien seguir i els objectius que volien aconseguir. És tracta d’un conjunt d’educadores heterogeni amb molta il·lusió i energia.

En quant a l’avaluació tenen en compte les necessitats especifiques de cada infant i respecten els seus ritmes d’aprenentatge.

3.    Quines estructures, practiques o comportaments (meus o de l’escola) els ajuden?

Avui per avui em sembla massa presumptuós dir que alguna de les meves practiques, comportaments, etc ajudin directament als infants. Penso que m’he implicat des d’un primer moment amb el centre, els infants i amb les meves companyes. Evidentment la meva tasca no passa desapercebuda i em sento valorada. Sento inseguretat quan em demanen la meva opinió però també m'agrada que ho facin. Estic contenta amb aquest aspecte perquè alguna de les meves aportacions ja s’ha posat amb pràctica al llarg de la primera setmana d’estada a l’escoleta. 


Evidentment encara em queda un llarg camí per recórrer, un camí que penso que no s’esgotarà mai i molta il·lusió per totes les vivències que tinc l’oportunitat d’experimentar.

4.    Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules estan organitzades segons l’edat dels infants, hi ha dues línies per període, de manera que els nascuts al primer semestre de l’any estan a una aula i els del segon semestre a l’altre. D’aquesta manera s’aconsegueix un major equilibri i es poden formar grups més heterogenis.

Els espais principals, d’acció, descans, menjar, aseo estan perfectament estructurats, encara s’està treballant amb l’elaboració de racons que estan sent modificats per tal d’oferir  més diversitat als infants. L’escoleta duu 5 mesos en funcionament i encara hi ha molta feina a fer.

En quan als horaris s’estableixen en forma de rutines per tal d’aportar seguretat als infants i crear hàbits saludables. Ells mateixos els controlen perfectament i els segueixen de manera rutinària.

En principi totes les decisions es prenen en conjunt i les propostes de feina es debaten durant la reunió setmanal. Decisions a petita escala es consulten amb l’educadora del mateix nivell i amb l’educadora de suport. Per exemple, la durada de les propostes, el material necessari, el muntatge, si ho fan de manera conjunta en gran, mitjà o petit grup, etc. No he vist a la meva tutora d’aula prendre decisions de manera individual i em pareix que és una bona estratègia a seguir, quants més punts de vista més profit podem treure a la nostra tasca.

                             

5.    Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s’ajuden a aprendre.

Els infants han format una pinya entre ells. És tracta d’un grup molt afectuós, sempre pendents un de l’altre. Sembla curiós que infants de tan curta edat sentin tanta empatia amb els altres infants. Sempre corren a calmar i cuidar a un infant que plora o està una mica trist, si ni hi ha algun que es troba malament l’acaricien i li diuen paraules dolces. M’ha sorprès els debats que tenen entre ells, com defenen el què pensen, com intercanvien opinions i les decisions que prenen, ja a la seva edat tenen opinió de les coses i defensen les seves idees, la veritat és que aprenc molt observant aquest comportaments, a més de gaudir-los!.

6.    Com interactuen amb el mestre/a?

Tot el conjunt d’infants tenen una excel·lent relació amb la mestra. Ella és molt afectuosa amb els infants i gaudeix amb la seva tasca. Els infants reaccionen de diferents maneres, segons el moment emocional en que es trobin o la reacció a l’estímul que rebin. Cadascun té la seva pròpia personalitat i la fan notar. Hi ha infants que són més tranquils i ni hi ha de més inquiets, alguns d’ells es troben en una etapa més rebel i repten a l’educadora.

7.    Com s’interactua amb les famílies?

La relació de les educadores amb les famílies és excel·lent i molt estreta. El fet de fer només uns mesos que ha entrat en funcionament l’escoleta i de que encara queden moltes coses a fer fa que els pares col·laborin i s’impliquin amb el centre al qual assisteixen els seus infants.

Per part de les educadores, les facilitats a l’hora d’interactuar amb els pares són completament obertes. Atenen les seves demandes quan acudeixen a deixar o recollir els infants, a més de les tutories que realitzen. També compten un cop per setmana amb l’espai familiar i espai nadó que realitzen per les tardes, a més de permetre que els pares es relacionin entre ells també ho permet amb educadores-pares. A més de poder obtenir dades extra en quant a la relació pares-fills.

Em pareix que és una peça clau en l’organització del centre interactuar i col·laborar amb les famílies.

A més a més hi ha una peça clau de comunicació amb les famílies, el bloc de l’escoleta. Totes les educadores estan molt compromeses amb l’elaboració del mateix i documenten totes les activitats dels infants, de manera que els pares tenen constància de totes les activitats que realitzen els seus fills.

8.    L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’Escoleta compta amb un pla d’acollida que s’aplica quan és necessari. Es a dir, al començar el curs i també als nouvinguts. El temps de permanència al centre s’incrementa de manera gradual, normalment en períodes de 30 minuts i segons les necessitats especifiques de cada infant. En aquest temps que viscut dos plans d’acollida diferents, un d’un infant que per una greu malaltia va ser baixa del centre i que una vegada curat ha tornat a matricular-se. 


No ha pogut incorporar-se a la seva aula ja que durant aquest temps ni ha hagut una nova matriculació. La seva incorporació ha estat molt ràpida ja que tenia interioritzada la dinàmica de l’escoleta i enyorava molt els seus companys, el que l’ha resultat més dur ha estat incorporar-se a l’altre grup d’infants i no al seu antic.

L’altre infant en període d’adaptació és un cas més complicat, ja que es primera vegada que assisteix a una escoleta, es fill únic i està molt protegit pels seus pares. L’adaptació li esta costant molt, un cop que ha finalitzat i pot fer tota la jornada completa s’ha posat malalt i a més a més ara marxa de vacances dues setmanes. Així que quan torni haurà de començar de nou tot el procés.

En quan al pla d’acollida pels mestres, segueixen l’estratègia que l’educadora de suport quedi amb el grup d’infants de l’educadora que falti i que la nova persona realitzi les tasques de suport. D’aquesta manera el grup d’infants no queda amb una persona desconeguda.

Les meves pors

Davant el començament d’aquest nou període dels meus estudis de Grau d’educació infantil, em sorgeixen molts dubtes, pors, incerteses que vull reflectir en aquesta recopilació. De segur que són moltes més però penso que aquestes són les més significatives i les que millor reflecteixen el meu estat emocional en aquests moments.

Són les següents:

1. Quins sentiments t’inspira el començament del Pràcticum?

2. Quines expectatives tens envers el Pràcticum?

3. Creus que estàs preparada per aquesta experiència?

4. Com penses que afectarà aquest període en el teu futur docent?

5. Creus que en trauràs un aprenentatge significatiu?

6. Penses que trobaràs dificultats? Tens recursos per superar-les?

7. Quina serà la teva estratègia per afrontar el Pràcticum?

8. Com esperes que sigui la teva tutora?

9. I el grup d’infants?

10. Quins són els teus objectius immediats?

De totes aquestes les preguntes que em semblen més complexes són:

1. Quins sentiments t’inspira el començament del Pràcticum?

Molts, una barreja de sentiments contradictoris. Espero amb molta il·lusió el començament del Pràcticum, però també amb molta incertesa i angoixa. Potser motivada per no saber fins a la setmana d’abans de començar aquest quina escoleta m’havia tocat i per tant no conèixer els professionals que allí fan feina i les instal·lacions. Un cop satisfetes aquestes, els sentiments varen ser d’inseguretat envers la nova aventura, de no fer-ho bé, no saber què s’esperava de jo, si realment m’agradarà treballar amb els infants, si sabré resoldre les situacions a les que m’enfrontaré, de manera satisfactòria i moltes més...

4. Com penses que afectarà aquest període en el teu futur docent?

Sincerament penso que tinc per davant una gran oportunitat d’aprenentatge i que aquesta serà una part fonamental de la construcció del meu futur com a docent. Sóc conscient de que de tot, absolutament de tot hi ha que treure un aprenentatge sigui positiu o negatiu i de que a partir d’aquí és construeix la base del coneixement.

7. Quina serà la teva estratègia per afrontar el Pràcticum?

La meva estratègia serà la de tenir molt oberts els ulls i observar fins al mínim detall. Penso estar atenta a tot el que succeeixi al meu voltant, per així poder extreure el màxim rendiment a aquest període. Sé que aprendré molt més del que pugui ser conscient en aquests moments i que la meva inexperiència és un punt favorable per a poder observar des d’un punt neutral, ja que estaré oberta a tot el que passi al meu voltant.

A més d’observar, penso ser jo mateixa en tot moment. Expressant els meus sentiments, les alegries, les pors, els dubtes, etc..., amb sinceritat, d’aquesta manera penso que puc aconseguir aprenentatge sincer i profund.

Escoltar i demanar consell a la meva tutora de centre i a les demés professionals que allí fan feina, ja que compten amb molta experiència i de segur em facilitaran estratègies que podré emprar en un futur, espero que no molt llunyà.

Què puc fer per resoldre la resta de preguntes?

Treballar, treballar i treballar. Sóc conscient que aquesta bateria de preguntes que he formulat és incompleta i potser immadura i superficial. Són les típiques pors del principiant, del inexpert, des del més pur desconeixement a una real tasca educativa. Moltes d’elles s’aniran aclarint a mesura que passin les setmanes i d’altres aniran madurant al llarg d’aquest mateix temps i també al llarg de la vida. Avui penso que no hi ha cap professional de l’educació que estigui completament segur de que allò que fa és el més correcte i de que és de l’única manera en que és pot fer. Tots sabem que evolucionem a mesura que tenim vivències i que tenim una gran capacitat d’adaptació i de resolució de conflictes.

Al llarg de la meva vida professional he superat molts reptes i sense cap mena de dubte aquest és dels més complexos, ja que estem parlant del desenvolupament d’infants. Crec en la meva capacitat d’adaptació i superació i estic segura de que posaré el millor de mi en cada moment de la meva vida com a docent.

L'acollida

La setmana passada vaig conèixer el centre on realitzaré el Pràcticum I, es tracta de l’escoleta es Vedranell a la població de Sant Agustí a l’illa d’Eivissa. Es tracta d’un centre de nova construcció, de fet va entrar en funcionament a setembre de 2011. Així que encara queden moltes coses per fer i així ens ho va presentar la seva directora. L’acolliment va ser molt correcte, una de les treballadores ens va mostrar totes les instal·lacions mentre la directora acabava d’organitzar uns assumptes inesperats, per incorporar-se després a la presentació del centre. Encara no havien arribat els infants, per tant vam poder conèixer a totes les treballadores i la directora ens va dedicar el temps suficient per a explicar-nos a grans trets el funcionament del centre i què esperava de la nostra pràctica. També ens va fer coneixement de les normes del centre i ens va assignar els grups.

Ens va resoldre els primers dubtes que ens van sorgir i també ens va donar molts d’ànims pel nostre Pràcticum.

La meva sensació després d’aquesta reunió va ser de satisfacció i emoció per la tasca que ja he començat i també que les persones que allí treballen comprenen perfectament les nostres inseguretats, ja que encara fa poc temps que elles van passar pel mateix.

La sensació que em vaig portar a casa, és la de que he tingut una gran sort amb l’escoleta que he triat i que allí podré desenvolupar unes gran pràctiques que de segur m’aportaran molts de coneixements i seran una base per la meva futura tasca docent.